Lentament comença el cant

Poco a poco comienza el canto

Lentament comença el cant

Poco a poco comienza el cantoLentament comença el cant
y un grito de alegría resuena por todos los rincones,i un clam de joia ressona per tots els àmbits,
poco a poco la sombra de los añoslentament l'ombra dels anys
abre caminos que el deseo convierte en símbolos,obre camins que el desig converteix en símbols,
todo es claro más allá del martot és clar enllà del mar
cuando el este anuncia la luz deseada,quan el llevant anuncia la llum volguda,
lluvia de oro, dominio encendido,pluja d'or, domini encès,
solemnemente proclamamos la esperanza nueva.solemnement proclamem l'esperança nova.

Ningún secreto nos es ajenoCap secret no ens és secret
porque con las manos hemos sabido conjurar el desastre.perquè amb les mans hem sabut conjurar el malastre.
Todo aquello que hemos querido serTot allò que hem volgut ser
ahora los signos en la piedra nos lo anuncian,ara els senyals a la pedra ens ho anuncien,
voz de todos, cálida voz,veu de tots, càlida veu,
honda queja de sueños y de espejismos,fonda complanta de somnis i de miratges,
con el corazón lleno de deleiteamb el cor ple de delit
escucharemos nuevamente la voz de los oráculos.escoltarem novament la veu dels oracles.

No habrá desierto ni vacíoNo hi haurà desert ni buit
si con los dedos de viento recogemos tanta luz dispersa,si amb els dits de vent recollim tanta llum dispersa,
si con las palabras y el sentimientosi amb els mots i el sentiment
sabemos construir el refugio de todos los designios,sabem bastir l'aixopluc de tots els designis,
convertidos por tanto amorconvertits per tant d'amor
en el horizonte que dibujan aves y velas,en l'horitzó que dibuixen ocells i veles,
cara al mar siempre vibrantecara al mar sempre vibrant
que con su ritmo incesante nos impulsa a crecer.que amb el seu ritme incessant ens empeny a créixer.

Por la pendiente de esta luzPel pendent d'aquesta llum
que en los sentidos descubre su belleza,que en els sentits descobreix la seva bellesa,
tejiendo el puente de martot teixint el pont de mar
que con su azul luminoso abre nuevas rutas,que amb el seu blau lluminós obre noves rutes,
podemos hacer del viejo dolorpodem fer del vell dolor
un gran amor que nos una en la alegría de vivir,un gran amor que ens uneixi en el goig de viure,
desde el tiempo que hemos conquistadodes del temps que hem conquerit
hasta el futuro que entre todos debemos hacer posible.fins al futur que entre tots hem de fer possible.