Ets el cop que trenca la cadena
Amb la que ens han lligat
Ets el foc que crema aquesta pena
Que inunda la ciutat

I ara el cor batega tan fort
Que la fe s’esgota
Sense tu aquest any és una derrota

Ara sento que tempto la sort
Ara sento que el cor va més fort
I m’invento que aparco al teu port

Per molt que em mori
I torni a néixer
Cremaria 100 vides
Per tornar-te ha conèixer
Puc perdre mil batalles
Si guanyem junts la guerra

Ets un raig de Sol que m’il. Lumina
Quan tot és foscor
Ets la cura, ets la medicina
Ets la solució

Ets la clau que obre el candau
Amb una mirada
Ets l’exèrcit que no coneix la retirada