Se M'ha Fet Tard

Se me ha hecho tarde

Se M'ha Fet Tard

Tome tu manoT′he agafat la mà
Pero estaba tan fría que me congeléPerò estava tant freda que m'he congelat
Te miré a los ojosT′he mirat als ulls
Pero estaban tan vacíos que no te reconocíPerò estaven tant buits que no els he reconegut

Me hablaste de tiM'has parlat de tu
Pero tus palabras me quedan tan lejosPerò les teves paraules em queden tant lluny
Te abracé fuertementeT'he abraçat ben fort
Pero tu cuerpo era aire soplando hacia ninguna partePerò el teu cos era aire bufant cap enlloc

Hoy te viAvui t′he vist
Y ya no eres túI ja no eres tu
Te miréT′he mirat
Y ya no eres túI ja no eres tu
Te escuchéT'he sentit
Y estabas tan lejos de míI estaves tant lluny de mi
Que hoy entendíQue avui he entès
Que tú ya no eres túQue tu ja no ets tu

Tu lenguaje es el silencioEl teu llenguatge és el silenci
Y tu silencio una barreraI el teu silenci una barrera
Y la barrera es tan, tan altaI la barrera és tant, tant alta
Que no la puedo superarQue no la puc pujar
Y he intentado curarteI he d′intentar-t'hi ferides
Y tengo las manos adoloridasI tinc les mans adolorides
Pero ahora perdóname, ya me voyPerò ara perdona′m jo ja marxo
Que se me ha hecho tardeQue se m'ha fet tard