Jean-luc

Ens vam retrobar una nit destiu en un cicle especial
De cinema francès a la fresca
El meu plan era tornar aviat però al final
Tot es va anar allargant
I els dos vam decidir sortir de gresca
Sens va fer tard
Va dir: No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar
Que al pis hi tinc quarto exprés per convidats”
Et deixo aquí sobre un cobrellit
Perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs
Si tens gana o vols aigua tu mateix
Pots fer pots fer com si fossis a casa
La manera com va dir bona nit I va picar l'ullet era
Fàcilment mal interpretable
Vaig augurar una nit per la posteritat
Fer un cim, fer un 8.000
Fer quelcom, difícilment igualable
Però allà no passava res
Només aquell silenci
Trencat pel meu somier
Potser no era el seu tipus
Millor que no fes res
I en una paret al fons
Imprès en blanc I negre
Hi havia un pòster d'en godard
Potser ell podria dir-me
Per què em ballava el cap
Ai jean-luc, ai jean-luc
Vull entendre-ho però no puc
Ai jean-luc, ai jean-luc
Ai jean-luc, ai jean-luc
Vull entendre-ho però no puc
Ai jean-luc, ai jean-luc

Ell va dir que en casos com aquests
No es tracta de ser més guapo o de ser més lleig
Sinó d’estar convençut de fer-ho
Jo vaig dir-li ja, però si ara hi vaig I ella no vol
Després què? Després tot això acaba siguent un
Rollo patatero
Em va convidar a fumar
I en un plano-seqüència una frase magistral
Una dona és una dona
No et preocupis, tant xaval
L'endemà vam esmorzar
Ni tan sols vaig mirar-la I a l'hora de marxar
Ella em va fer un petó
Que encara no sé interpretar
Ai jean-luc, ai jean-luc
Vull entendre-ho però no puc
Ai jean-luc, ai jean-luc
Ai jean-luc, ai jean-luc
Vull entendre-ho però no puc
Ai jean-luc, ai jean-luc