Jaio

Viure no és fàcil als seixanta,
quan no és la sang, el colesterol,
de tant en tant la salut t'espanta,
tot sense sal i ni gota d'alcohol.

No et falta gaire per jubilar-te,
però el pagès ho és fins que mor,
una altra feina has de buscar-te
i deixar el tros molt a contracor.

L'ultima glacada del mes de marc
et va obligar a donar aquest pas,
de mati quan te'n vas al nou treball,
se t'entelen els ulls tirant carrer avall.

De petit et van fer una guerra,
de jove et van vendre una pau,
de gran t'has cremat amb la terra
i ara jaio, et donen pel sac!

Tota la vida el vent de cara,
sovint fotut però pencant a gust,
estrenys els punys i alces la mirada,
preguntes a Deu si tot això és just.

És tard quan arribes i estàs xafat,
ella cus al teu costat,
"el camp no té remei", la dona et diu,
"però qui mana no, d'això no en viu!"

De petit et van fer una guerra,
de jove et van vendre una pau,
de gran t'has cremat amb la terra,
i ara jaio, et donen pel sac!