Mama

Se li han arrugat
Després d'un temps
Els ulls de riure
Fa res estar trista
Era una gàbia transparent

Ve la claror
I el sol d'estiu la pell l'estima
I un 'cause més viu
Aparta els núvols de la ment

Però guarda un racó
D'aquell dolor per no oblidar-se'n
Ara que l'amor s'hi posa
Ara que l'amor fa bé

Ai, vida, vida
Que bonic que és sentir-te entre les mans
Ai, vida, vida
Respirar tots els colors del bosc i el mar
Ai, vida, vida
Que la pell es fa bonica amb cada any
Ai, vida, vida
Tan difícil i senzilla a parts iguals

Recolza el cap
Sobre l'espatlla d'una filla
I mira el cel, pensant
Qui viu al més enllà?

Potser és veritat
Que s'ha fet gran amb les ferides
Però sobretot
Amb qui ha crescut al seu costat

Ja fa temps va decidir
No fer seus els somnis dels altres
Ara que l'amor s'hi posa
Ara que l'amor fa bé

Ai, vida, vida
Que bonic que és sentir-te entre les mans
Ai, vida, vida
Respirar tots els colors del bosc i el mar
Ai, vida, vida
Que la pell es fa bonica amb cada any
Ai, vida, vida
Tan difícil i senzilla a parts iguals

Ai, vida, vida
Que bonic que és sentir-te entre les mans
Ai, vida, vida
Respirar tots els colors del bosc i el mar
Ai, vida, vida
Que la pell es fa bonica amb cada any
Ai, vida, vida
Tan difícil i senzilla a parts iguals