Oxigen

M´agradaria trobarme dins l´aire,
que respires per un moment.
M´agradaria trapitja a terra,
en ferm i tu al meu costat.

El meu reflexe dins dels teus ulls
vuits com aparadors,
i el silenci ens trenca,
m´agradaria poder fer-ho millor,
i rebotu,
i no et trobu,
a prop.

Tu sempre has esperat
alguna senyal observan rera la finestra.

Yo no et puc ensenyar
els colors del mar al teu davan,
tens la porta oberta.

Vuldria dirte tantes coses,
pero per a mi mai tens un moment,
per segeixo els nostres somnis,
i a tu tes indiferent.

Tantes mentides i tantes histories,
i sembla que no saps qui soc,
i el silenci ens trenca
m´agradaria, ser molt millor,
i no et trobu,
en lloc.

Tu sempre has espertat,
alguna senyal observan rera la finestra.
Yo no et puc ensenyar,
els colors del mar al teu davan,
tens la porta oberta.

He recordat el vell far de 8 braços,
no vem dormir, vem parlar, fins veure el sol.
On puc trobar,
un nou camí,
fent els teus passos.
Vull un altre nit,
per poder dir tot el que sento.

Tu sempre has esperat,
alguna senyal observan rera la finestra.
Yo no et puc ensenyar,
els colors del mar al teu davan,
tens la porta oberta.