Prova de deixar la corda
I guarda’m una estona per parlar
D’aquesta angoixa que no
Que no ens deixa córrer
Tot i veure aquella onada
Que s’acosta entre teulades i rabiosa arrenca els arbres

Fes el favor de creure
Que guanyarem el pols a tota aquesta merda
Que s’escola entre els genolls
I amb els ulls tancats i un gest quasi marcial
Rebentarem el vidre que crema i apunta al ventre
Amor, què et sembla?
Ho podríem intentar

I recullo la destrossa
Intentant no trepitjar cap dels bassals
Tan plens d’estones que no
Que són tan buides que ni ploren
I tot i així veus que s’acosten, suplicant-te
L’esperança o algun lloc on agafar-se

Fes el favor de creure
Que guanyarem el pols a tota aquesta merda
Que s’escola entre els genolls
I amb els ulls tancats i un gest quasi marcial
Rebentarem el vidre que crema i apunta al ventre
Amor, què et sembla?
Ho podríem intentar