Seria tan bonic que això
No acabés aquí
Que quan algú morís sentís
Que simplement se'n va un moment

A fer un petit encàrrec
I torna aviat a casa
Seria tan bonic que allà
S'hi estés millor que aquí

Que fos com qui s'atura en una cursa
A respirar per veure-ho tot més clar
I gaudir d’aquell paisatge
I sentir el pes de la calma

Seria tan bonic que això
No acabés aquí
I quan deixem el cos poder trobar-nos
Com aquells que queden per dinar

I s’allarga el sobretaula
Mentre cau el sol de tarda
Seria tan bonic poder
Entendre l'infinit

Però em temo que no som més que formigues
Observant com volen els avions
Que no mouen les ales
I no entenen com no cauen

I ara algú et parla del final
Del camí que tu no has acabat
I et diu que val la pena continuar
I et diu que no ho deixem aquí

Que l’onada que ens espanta porta a casa
Que la pena que ens enfonsa es queda aquí
I et diu que val la pena creuar el mar
I et diu que no ho deixem aquí

Que l’onada que ens espanta porta a casa
Que la pena que ens enfonsa es queda aquí