Traducción generada automáticamente

visualizaciones de letras 2.701

Marta (Versão Italiana)

Joan Manuel Serrat

Letra

Significado
Nuestra traducción no tiene la misma cantidad de líneas que la letra original, ayúdanos a revisarla para que se muestre correctamente.

Marta (Versão Italiana)

La remor del mar a l'alba i una platja plena d'algues que aniran assecant-se al sol. El gust salat de les roques i el vol tranquil de les poques gavines que entren al port. Les barques que al matí tornen, les xarxes que en el moll dormen i ells vells carrers empedrats. L'església humil i menuda i entre la boira, perduda llunyana i grisa, la ciutat. Em parlen de Marta... Les blanques cases del poble i l'home vell que canta cobles mentre va venent el peix, i la dona que amb desgana mou entre ses mans la llana. (Qui sabrà què és el que teix). El castell, l'illa petita, la cova, el far i l'ermita i els amics d'un altre temps i el rellotge que no corre i aquests infants que a la sorra han trobat el seu carrer. Em parlen de Marta...
Les hores buides que passen i el camí que em torna a casa després de molt caminar. Cada moble i cada llibre, cada racó on junts vam viure moments com ningú no sap. Les meves mans i els meus llavis que del seu gust viuen àvids i no poden oblidar. Les llargues nits sense lluna, les ones i cadascuna de les llums que hi ha en el mar. Em parlen de Marta...

Marta (Versión Italiana)

La brisa del mar al amanecer y una playa llena de algas que se irán secando al sol. El sabor salado de las rocas y el vuelo tranquilo de las pocas gaviotas que entran al puerto. Las barcas que por la mañana regresan, las redes que en el muelle duermen y las viejas calles empedradas. La iglesia humilde y menuda y entre la niebla, perdida lejana y gris, la ciudad. Me hablan de Marta... Las blancas casas del pueblo y el hombre viejo que canta coplas mientras va vendiendo el pescado, y la mujer que con desgana mueve entre sus manos la lana. (Quién sabrá qué es lo que teje). El castillo, la isla pequeña, la cueva, el faro y la ermita y los amigos de otro tiempo y el reloj que no corre y estos niños que en la arena han encontrado su camino. Me hablan de Marta... Las horas vacías que pasan y el camino que me lleva a casa después de mucho caminar. Cada mueble y cada libro, cada rincón donde juntos vivimos momentos como nadie sabe. Mis manos y mis labios que del suyo gusto viven ávidos y no pueden olvidar. Las largas noches sin luna, las olas y cada una de las luces que hay en el mar. Me hablan de Marta...


Comentarios

Envía preguntas, explicaciones y curiosidades sobre la letra

0 / 500

Forma parte  de esta comunidad 

Haz preguntas sobre idiomas, interactúa con más fans de Joan Manuel Serrat y explora más allá de las letras.

Conoce a Letras Academy

¿Enviar a la central de preguntas?

Tus preguntas podrán ser contestadas por profesores y alumnos de la plataforma.

Comprende mejor con esta clase:

0 / 500

Opciones de selección