Traducción generada automáticamente
Barcelona I Jo
Joan Manuel Serrat
Barcelona I Jo
A mida que arriben homes es va fent gran la ciutat. A mida que els peus li creixen se li fa petit el cap. A mida que creix oblida, inflada de vánitat, que sota l'asfalt hi ha la terra dels avantpassats. A mida que perd la mida es va omplint de presoners, de robinsons d'estar per casa, nàufrags enmig del merder que vìuen vides petites en petits mons de formigó. Així esten les coses entre Barcelona i jo. Mil perfums i mil colors. Mil cares té Barcelona. La que en Cerdà somnià, la que va esguerrar en Porcioles, la que devoren les rates, la que volen els coloms, la que es remulla a la platja, la que s'enfila als turons, la que per Sant Joan es crema, la que compta per dansar, la que se'm gira d'esquena i la que em dóna la mà. A mida que la camino sota els plecs del seu vestit i li repasso les arrugues amb la punteta del dit em xiulen les cantonades aquella vella cançó que només sabem la lluna, Barcelona i jo. L'estimo nua i sencera relliscant entre els dos rius, amb les seves fantasies i les seves cicatrius. Me l'estimo amb la fal-lera d'un caloio enamorat perquè és viva i perquè es queixa la meva ciutat. Mil perfums i mil colors.
Mil cares té Barcelona. La que en Cerdà somnià, la que va esguerrar en Porcioles, la que devoren les rates, la que volen els coloms, la que es remulla a la platja, la que s'enfila als turons, la que per Sant Joan es crema, la que compta per dansar, la que se'm gira d'esquena i la que em dóna la mà.
Barcelona And I
As men arrive, the city grows. As their feet grow, their heads become small. As it grows, it forgets, inflated with vanity, that beneath the asphalt lies the land of ancestors. As it loses its size, it fills with prisoners, homebodies, castaways in the mess, living small lives in small concrete worlds. That's how things are between Barcelona and me. A thousand scents and a thousand colors. Barcelona has a thousand faces. The one dreamed by Cerdà, the one ruined by Porcioles, the one devoured by rats, the one flown by doves, the one soaking on the beach, the one climbing the hills, the one burning for Sant Joan, the one counting to dance, the one turning its back on me and the one holding my hand. As I walk under the folds of its dress and run my finger over its wrinkles, the corners whistle that old song that only the moon, Barcelona, and I know. I love it naked and whole, slipping between the two rivers, with its fantasies and its scars. I love it with the passion of a enamored boy because it's alive and because my city complains. A thousand scents and a thousand colors. Barcelona has a thousand faces. The one dreamed by Cerdà, the one ruined by Porcioles, the one devoured by rats, the one flown by doves, the one soaking on the beach, the one climbing the hills, the one burning for Sant Joan, the one counting to dance, the one turning its back on me and the one holding my hand.
Comentarios
Envía preguntas, explicaciones y curiosidades sobre la letra
Forma parte de esta comunidad
Haz preguntas sobre idiomas, interactúa con más fans de Joan Manuel Serrat y explora más allá de las letras.
Conoce a Letras AcademyRevisa nuestra guía de uso para hacer comentarios.
¿Enviar a la central de preguntas?
Tus preguntas podrán ser contestadas por profesores y alumnos de la plataforma.
Comprende mejor con esta clase: