Can Rampoina

La casa és com un marbre ple d'hivern
De vents que escuren el no-res que deixes quan te'n vas

I a la taula hi falta un tovalló
I plats d'encís, que és divertit i cal gastar avui aquest bròquil

I et busco i regiro en els indrets on habitaves i no et veig
Que això ja és Can Rampoina i sense tu, no vol dir res

A casa hi ha un silenci que és etern
D'absents copets adolescents que mai han molestat

Taula de tres potes, que ara és coixa del teu peu
I hi estem bé, però les estovalles ploren

I et busco i regiro en els indrets on habitaves i no et veig
Que això ja és Can Rampoina i sense tu, només em queda

Un suspir, un enyor
Un abric, un record

I et busco i regiro en els indrets on habitaves i no et veig
I et sento i enyoro aquells moments on emocions van ser rebels
I et busco i regiro en els indrets on habitaves i no et veig
Que això ja és Can Rampoina i sense tu, no vol dir res