No hi ha demà

Camí del front, hivern del 39:
avui t'escric callat potser per darrer cop.
He caigut pres de la nit i l'enyor
entre camins gelats, de neu i companys morts.
Fa tant de fred que no puc ni pensar,
se'm trenquen les paraules als papers mullats.
Tot s'ha acabat i tu ja no em veuràs
i espere que recordes el que vam parlar...

Plore de ràbia i l'aprete amb les mans
i dic les paraules que em vas ensenyar...

No hi ha demà
si no és amb tu
no hi ha demà
No hi ha demà
si no el fem junts
no hi ha demà

Camí a la mort, hivern del 39:
avui t'escric callat potser per darrer cop.
He caigut pres fugint de l'últim front
entre camins gelats, de neu i companys morts.
Fa tant de fred que no puc ni pensar,
se'm trenquen les imatges als meus ulls cansats.
Tot s'ha acabat i tu ja no em veuràs
i espere que recordes el que vam parlar...

Plore de ràbia i l'aprete amb les mans
i dic les paraules que em vas ensenyar...

No hi ha demà
si no és amb tu
no hi ha demà
No hi ha demà
si no el fem junts
no hi ha demà