Mil nou-cents trenta-nou

Mil novecientos treinta y nueve

Mil nou-cents trenta-nou

A nuestros abuelos y abuelasAls nostres avis i àvies

Me contaste cómo los mataronEm vas contar com els mataren
en las prisiones de olvido y horrora les presons d'oblit i horror
con la esperanza fusiladaamb l'esperança afusellada
escrita en lágrimas de fuego.escrita en llàgrimes de foc.

Te marchaste en largas columnasVas marxar en llargues columnes
por los caminos de frío y dolor;pels camins de fred i dolor;
piernas y corazones llenos de heridascames i cors plens de ferides
de aquel mil novecientos treinta y nueve.aquell mil nou-cents trenta-nou.

Renace la memoria.Renaix la memòria.
Renace la conciencia.Renaix la consciència.
Renace la esperanza.Renaix l'esperança.
Renace la victoria.Renaix la victòria.

Me hablaste del largo exilioEm vas parlar del llarg exili
en las prisiones de tu recuerdoa les presons del teu record
con la añoranza derrotadaamb l'enyorança derrotada
escrita en lágrimas de fuego.escrita en llàgrimes de foc.

Regresaste con cara envejecida,Vas tornar amb cara envellida,
sin renuncias ni remordimientos,sense renúncies ni remors,
con la herida en la miradaamb la ferida en la mirada
de aquel mil novecientos treinta y nueve.d'aquell mil nou-cents trenta-nou.

Renace la memoria.Renaix la memòria.
Renace la conciencia.Renaix la consciència.
Renace la esperanza.Renaix l'esperança.
Renace la victoria.Renaix la victòria.