Libèl·lula

Amb gran verticalitat un cos va caient obeint la llei de gravetat.Un salt al buit en picat, impacte imminent. Jo destil·lo una altre realitat

Tinc pistes per trobar mil somnis diferents per tu per somiar.Per fi puc divisar, després de tant de temps, la llum de aquest final.

Libèl·lules van volant harmònicament, perseguint núvols en un cel blau. Partícules de llautó me omplen el cervell amb raigs catòdics de televisió. Però vigila: l art conceptual no té res de sexual

Veig llumetes de colors, llumins incandescents, decibels indecents. Posa em una altre copa, que qui no escolta sent, si no vol escoltar.

Com un sospir la nit se en va i els meus sentits van a dormir. Foscor i silenci esperant que la llum porti un nou matí. Un arquetip sensacional, un cos que no puc posseir. Desperto sola en uns llençols que ja estan avorrits de mi.