Si S'apartessin Els Núvols (La Flor de La Lògica)

Si Se Apartaran las Nubes (La Flor de la Lógica)

Si S'apartessin Els Núvols (La Flor de La Lògica)

Desde el balcón de casafont,Des del balcó de casafont,
La luna bajo brilla,La lluna sota busa,
La broma llena el valleLa broma prenya la vall
Y el cielo está despejado y una nube huérfanaI el cel és net I un núvol orfe
Frágil armonía,Fràgil harmonia,
El universo duerme lleno de vida,L'univers dorm ple de vida,
De noche todo se sostieneDe nit tot s'aguanta
Si es que nada se apartaSi és que res no s'aparta
Si se apartara la noche caería el sueño,Si s'apartés la nit cauria el son,
Si se apartara el sueño caería el sueño.Si s'apartés el son cauria el somni.

Tienes la cama tan fina como la puerta del infiernoTens el llit tan prim com la porta de l'infern
Desde los bosques de la selva,Des dels boscos de la selva,
El sol en el agua de oro,El sol a l'aigua d'ora,
Quema la luz cada hoja,Crema la llum cada fulla,
Tres caminos llevan al ríoTres camins porten al riu
Sabios hongos rojosSavis rojalets
Rodean acantilados de sagrada erección,Voregen cingles de sacra erecció,
De día todo se sostieneDe dia tot s'aguanta

Hasta que nada se aparteFins que res no s'aparti
Si se apartara el aire caería el cielo,Si s'apartés l'aire cauria el cel,
Si se apartaran las nubes caería diosSi s'apartessin els núvols cauria déu
Río hasta que se aparte el hilo dorado que te deja serRiu fins que s'aparti el fil daurat que et deixa ser
Si se te apartara el cuello te caería la caraSi se t'apartés el coll et cauria la cara