La Solitud Em Va Fer Plorar

La Soledad Me Hizo Llorar

La Solitud Em Va Fer Plorar

Hoy me desperté y te busqué entre mi almohada,Avui vaig despertar i et busqui entre la meva coixí,
Y no estabas ahí, busqué tus manos y no estaban,I no hi era, busqui les teves mans i no hi eren,
Recordé aquellos momentos en que tus manos me abrigabanVaig recordar aquells moments en que les teves mans em abrigaven
Cuando el frío de mis fiebres invadía mi cuerpo,Quan el fred de les meves febres envaïen el meu cos,
Te busqué en la mesa, pensé que estaríasEt busqui a la taula, vaig pensar que estaries
Sentada allí, esperándome y diciéndome ven a comer,Allà asseguda, esperant-me i dient-me vine a menjar,
Pero ya no estabas, te busqué entre tus ropasPerò tu ja estava buit, et busqui entre els teus robes
Y solo estaban un montón de trapos sin tu cuerpo,I només estaven un munt de trabos sense el teu cos,
Recordé los momentos de luchas que tuviste,Vaig recordar els moments de lluites que vas tenir,
Y me enseñaste que los problemas se enfrentan y seI em vas ensenyar que els problemes es afronten i es
Afrontan, te busqué, entre los quehaceres de la casaAfronten, et busqui, entre els quals fers de la casa
Pero mi casa estaba vacía, sin tu presencia,Però la meva casa estava buida, sense la teva presència,
Quise gritar de dolor y nostalgia, pero tú me enseñasteVaig voler cridar de dolor i nostàlgia, però tu em vau ensenyar
Que un día no estarías, pero que aunque no estuvierasQue un dia no estaries, però que encara que no estiguessis
Tú me darías ánimo y consolarías mi alma,Tu em donaries ànim i confortarías la meva ànima,
Mis lágrimas corrieron por mis mejillas,Els meus llàgrimes van córrer per les meves galtes,
Recordando los momentos cuando me decíasRecordant els moments quan tu em deies
Que debía hacer mis tareas, este vacíoQue havia de fer les meves tasques, aquest buit
Es grande y no sé cómo llenarlo,És gran i no sé com omplir-lo,
Aunque lo lleno con los bellos recuerdos de ti,Encara que ho ple amb els bells records de tu,
Sé que tenías que partir, porque contra DiosSé que havies de partir, perquè contra Déu
No se debe luchar, a él le pido fuerzas paraNo s'ha de lluitar, a ell li demano em de forces per
Recuperarme de este dolor y este vacío que hay en mi corazónRecuperar-me d'aquest dolor i aquest buit que hi ha en el meu cor

La soledad me hizo llorar,La soledat em va fer plorar,
Porque no estabas a mi lado,Perquè no hi eres al meu costat,
La soledad me hizo llorar,La soledat em va fer plorar,
Porque no encontré tus manos,Perquè no vaig trobar les teves mans,
La soledad me hizo llorar,La soledat em va fer plorar,
Porque la casa se convirtió en un inmensoPerquè la casa es va convertir en un immens
Castillo vacío, porque faltas túCastell buit, perquè faltes tu bis

Madre, dame fuerzas para seguirMare, dóna'm forces per seguir
Ayúdame a levantarme con valorAjudeu-me per aixecar-me amb valor
Y luchar por mi familia que también Dios meI lluitar per la meva família que també Déu em
La regaló, ellos son ahoraLa regal, ells són a hores d'ara
El bastón de apoyo moral y espiritualEl bastó de suport moral i espiritual
Ya que es duro el vacío que has dejado en miJa que és dur el buit que has deixat al meu
Pero sabes, solo me reconforta que algún díaPerò saps, només em reconforta que algun dia
Volveremos a estar juntos, y nadie nos separaráTornarem a estar junts, i ningú ens separés
Más, gracias a Dios porque este vacíoMés, Déu gràcies perquè aquest buit
Lo llenan mi esposa e hijosEl omplen la meva dona i fills
Gracias porque me los diste antesGràcies perquè me'ls vas donar abans
De que partiera de mi lado mi bella madreQue partís del meu costat la meva bella mare

La soledad me hizo llorar,La soledat em va fer plorar,
Porque no estabas a mi lado,Perquè no hi eres al meu costat,
La soledad me hizo llorar,La soledat em va fer plorar,
Porque no encontré tus manos,Perquè no vaig trobar les teves mans,
La soledad me hizo llorar,La soledat em va fer plorar,
Porque la casa se convirtió en un inmensoPerquè la casa es va convertir en un immens
Castillo vacío, porque faltas túCastell buit, perquè faltes tu