Indigne

Sempre a la foscor
Així treballa la meva ment
Per poder ser lliure
I el màxim de complaent

Lluny de la resta I de tot ramat
Perque el pastor es que no em pot ni veure
Mentre m'enric de l’humanitat
Vas buscant que se’m pot retreure

Indigne

Gent com tu que no es ni digne
De jutjar I menys d’assassinar
Amagats darrera els seus signes
Protegits I amb impunitat

Projecten la seva ràbia
Cap a mi I tot el que m'agrada
Em fotrien dins d'una gàbia
Però jo volo amb Satanàs

Tinc la força de la intel•ligència
Tinc collons, és més, tinc criteri
Soc aquell a qui tu li dius enemic
Soc aquell a qui tu li dius el Dimoni

Soc aquell
Que quan tu dorms està
Despert I mes enllà
D'un somni es menja la vida