A La Primevera

Que està passant, no era així,
No em miris amb aquests ulls,
Ja no et conec,
Sento que estic perdut.

Tot és estrany quan estem junts,
Quan veig que ja no soc ningú per a tu,
Que tu no saps qui soc,
Que tu no estàs aquí.

Jo no puc estar amb tu,
Si tu no vols,
Si tu no vols estar amb mi,
Ja no se que puc dir

Tu em fas somriure,
Tu em fas plorar i es torna fosc en un instant
Allò que brilla tant,
Que tens als teus ulls

I ara que, i ara que hem de fer

Jo t’admiro tant,
I penso, que per a mi ets tan important.
Saps que fa molts anys, i no s’acabarà, i no s’acabarà...

Tu em fas somriure, tu em fas plorar
I es fa de nit en un instant
Allò que brilla tant,
Que tens als teus ulls
Jo no puc estar amb tu,
Si tu no vols,
Si tu no vols estar amb mi,
Ja no se que puc dir

I ara que, que hem de fer
Jo no se que hem de fer,
Potser el temps t’ho dirà.

Jo t’admiro tant,
I penso, que per a mi ets tan important.
Saps que fa molts anys, que no se’m trenquen les barreres que tu veus

Mai no hem fallat,
Sempre hem guanyat,
Les guerres i allà enmig, mortals,
Junts podríem anar fins a molt més enllà
Fins a l’infern i tornar...