La Soledat

Com un dia que plou I et quedes a casa
Estàs tot sol I no hi ha ningú
Només hi ets tu amb els teus records
Que s'han perdut

I recordes el bo, recordes el millor
Histories amb amics, histories d'amor
Que et van passar ja fa molt de temps
Quan hi havia amor

Intentar rectificar
Intentar-ho arreglar
Però ja és massa tard, ens va afectar

El que vas dir no va estar bé
El que vas fer va ser rastrer
I ara ja no hi pots fer res

I cridar més fort
I no ser contestat
I sentir-se buit
Plorar d'amagat

Caminar tot sol
Amb ningú al costat
És la soledat
Jo ja l'he passat

I em el pas del temps els records vas perdent
Se'ls emporta el vent, te'ls esborra de la ment
Però en el teu cor perduren, eternament

Tens por de que s'aturi el temps
Que et quedis sol en aquest moment
Sense on anar sense on dormir
Ni amb qui parlar

No dius el que sents
No vas amb ningú
Estàs tu tot sol
Estàs perdut

Camines tot sol
Mirant el passat
Ja no tens res
Tot s'ha acabat

Si pregunten per mi
Els diré que ja has marxat
Que ja mai més no tornaràs
Ja has passat la soledat

Ja l'he passada
Ja he caminat, ja he recordat
Ja ho he plorat
Però ara tot ja s'ha acabat

Tot s'ha acabat