Era Del Dubte

Era Del Dubte

Era Del Dubte

Noto que mis pies se hundenNoto que els peus se m'enfonsen
Y el suelo está lleno de grietasI el terra és ple d'esquerdes
Salgo corriendo pero avanzarSurto corrents però avançar
Es imposible sin rumboÉs impossible sense rumb
Siento que los ojos de la genteSento que els ulls de la gent
Se contagian de mentirasS'encomanen de mentides
Y ya no veo tu nombreI ja no veig el teu nom
Dado vuelta en el espejoCapgirat en el mirall

Me he maquillado de ilusiónM'he maquillat d'il·lusió
Las pestañas y la sonrisaLes pestanyes i el somriure
He confiado en que el caracolHe confiat que el cargol
Engañaría al zorro peroCuanyaria a la guineu però
Si miro al cielo la amplitudSi miro al cel l'amplitud
Hace que sea una hormigaFa que sigui una formiga
Y ahora no me siento capazI ara no em sento capaç
De salir de dentro tuyoDe sortir de dintre teu

No sé qué hacer, no sé qué decirNo sé què fer, no sé què dir
La era de la duda me roba el tiempoL'era del dubte em roba el temps
Que un día fue tuyoQue un dia va ser teu
Y no sé cómo enfrentarlaI no sé com plantar-li cara

Lo tengo todo claro, pero cuando te veoHo tinc tot clar, però quan et veig
La era de la duda me recuerdaL'era del dubte em recorda
Que tu pecho es un imánQue el teu pit és un imant
Y no sé cómo enfrentarteI no sé com plantar-te cara

Es lunes noche y en la calle reinan las almasÉs dilluns nit i al carrer regnen les ànimes
Ya es demasiado tarde y en los bares no me sirven un caféJa és massa tard i als bars no em serveixen un cafè
No puedo dormir y la almohada me confiesa que mis sueñosNo puc dormir i el coixí em confessa que els meus somnis
Últimamente no los entiendo porque hablan japonésÚltimament no els entenc perquè parlen japonès

No sé a dónde ir, ya me he perdidoNo sé on anar, ja m'he perdut
La era de la duda me robaL'era del dubte em roba
La ilusión de crecer contigoLa il·lusió de créixer amb tu
Y no sé cómo enfrentarlaI no sé com plantar-li cara

Quiero dar el paso, pero cuandoVull donar el pas, però quan
Te veo la era de la duda me recuerdaEt veig l'era del dubte em recorda
Cómo encajo en tu cuerpoCom encaixo en el teu cos
Y no sé cómo enfrentarteI no sé com plantar-te cara

Tengo la cabeza como un tamborTinc el cap com un timbal
Y cuando te miroI quan et miro
Cosquilleo en el estómagoPessigolles a l'estómac
Quiero saber qué estoy pensando pero no puedoVull saber què estic pensant però no puc
Si tu sonrisa me quiere cercaSi el teu somriure em vol a prop
Más cerca, más cerca, tan cercaMés a prop, més a prop, tan a prop

No sé qué hacer, no sé qué decirNo sé que fer, no sé que dir
La era de la duda me robaL'era del dubte em roba
La energía para lucharL'energia per lluitar
Y hoy no te enfrentoI avui no et planto cara