Home de Cristall

Cada cop que em mires m’ensarrones
I colapses els camins que m’alliberen
Fins que em perdo en l’Univers

Caic en un forat descomunal
Em fas tant mal deixant-me KO amb la foscor
Parlant d’amor i de Freud

Cada cop que em parles m’ensarrones
Em tortures i em fereixes amb promeses i mentides
Fins que em perdo en l’Univers

No em miris més
No em parlis més
No em toquis més
No em besis més

Cada cop que ho fas em dinamites
Amb pólvora, i provoques una llau
Que fa de mi un home de cristall

Serà que no m’estimes tant
Deixem-nos ja d’enganys
És l’hora de mirar endavant
Deixar-nos d’òsties i oblidar (tanca la porta i oblidar)