No Ho Entens

Som al vespre d'un 34 d'agost
Des del llit la miro com fuma al balcó
Les llumetes de les barques
Tu creus que hi ha un millor teló de fons
Pels seus cabells a mitja esquena
Pel seu perfil devastador?

Els complexos i saps que jo en faig col·lecció
Fa dues hores que me'ls ha facturat a tots de cop
Amb un dit contra els meus llavis, diu
Per què xerres tant si el que vols és fer l'amor?
No m'explico bé, o no ho entens?
O no ho entens?

No ho entens? Que no ho entens?
Per a mi que no ho entens
Que no ho entens? Que no
Que érem un tot

Que no en sabíem més però ja en vam aprendre
Que m'abraçava com si no hi hagués demà
Que allà jo vaig ser quasi tan feliç com quan estava amb tu

Es pinta els llavis tot resseguint una cançó
Si ens mirem, munta i desmunta el riure en un segon
Fa setmanes que m'enganya
I amb aquest sí, me n'he adonat jo sol
I no em marco cap victòria
Subratllo que burro que sóc

Mentre es calça, em diu: Segur que vindré tard
I a mi només em surt un: Ei, que us vagi tot genial!
I això es diu caiguda lliure
Fins que t'estampes pots conviure amb el final
No m'explico bé, o no ho entens?
O no ho entens?
O no ho entens?

No ho entens? Que no ho entens?
Per mi que no ho entens, que no ho entens? Que no
Que és tocar fons

Que em vaig quedar paralitzat a la porta
Amb un somriure que s'anava esquerdant
Que allà vaig estar quasi tan fotut com quan estava amb tu

I que m'ho faig amb la primera que passa
Però sempre acabo descobrint un matís
Com costa d'assumir que el blanc i el negre encara siguis tu