Humans

Brilles, un far en la tenebra per navegants intrèpids
Per tots els qui no troben l'estrella polar

Penses, I amb tu neixen idees, l'enginy de tots els savis
Una filosofia per sortir del fang

Parles, I aquestes paraules agafen una força
Que mai ningú abans m'havia inspirat

Lluites, per tot el que ens fa nobles, per tot el que ens fa lliures
I per aquesta causa et juro lleialtat

Cantes, fas embogir els homes, el cant d'una sirena
Que es filtra I es propaga per la meva sang

Creues el cel I les estrelles, enllà de les fronteres
Seguint l'instint de creure que no estem tan sols

Tenim el puny, tenim el cor
Tenim la força I el valor

Tenim la llum
Tenim la sort
Tenim la força de l'amor

Remes enmig de la tempesta I sembla que naufraguis
Però al límit de les forces mai et rendiràs

Mates per l'odi I les enveges, quan no vols reconèixer
Que l'amor és necessari, tant com respirar

Cremes la terra per on passes quan t'omples de supèrbia
I ens deixes la tristesa entre monedes d'or

Salves les ànimes trencades, millores quan perdones
No crec en Déus benignes, només crec en tu

L'amor que ens eleva molt més enllà
Lluny de les ombres
Lluny de les pors més fosques