Música Pàl·Lida II

Música Pàl·Lida II

Música Pàl·Lida II

No he sabido nunca mutilar mi vozNo he sabut mai mutilar-me la veu
Para encontrar los gemidosPer trobar els gemecs
Que se han perdido en el aireQue s’han perdut en l’aire

Ni atesorar todas las tradicionesNi atresorar totes les tradicions
Que nos impone la carneQue ens imposa la carn
Traspasando el espírituTraspassant l’esperit

Hay veces que yago adormecidoHi ha les vegades que jec adormit
Y despierto, de repenteI em desperte, de sobte
Convirtiéndose en las horasDevent-te les hores

No he sabido nunca reconocer tu cuerpoNo he sabut mai reconèixer el teu cos
Entre el montón de coral que cubría las rocasEntre el munt de corall que cobria les roques

Ni la historia de tus diosesNi la història dels teus déus
Ni el amor cultivado en tu cuerpo tan virgenNi l’amor cultivat en el teu cos tan verge
Ni los beats, que me envidianNi els beats, que m’envegen
Porque puedo tocar tu cuerpoPerquè puc tocar el teu cos
O si me envidian los verdugosO si m’envegen els botxins
Pues, a pesar de todo, también puedo besarloCar, malgrat tot, puc besar-lo també
O los hombres que rezan orientados hacia tu cuerpoO els hòmens que resen orientats cap al teu cos

No he sabido nunca aferrarme a mi tiempoNo he sabut mai aferrar-me al meu temps
O arañar con las uñasO arrapar amb les ungles
Tus muros de hielEls teus murs de fel

Morir me parece tan fácil que quieroMorir em sembla tan fàcil que vull
Destrozar, trozo a trozoDestrossar, mos a mos
Un puñado de la vidaUn grapat de la vida

No he sabido nunca caminar por el marNo he sabut mai caminar per la mar
Como lo hizo JesúsCom ho va fer jesús
O como tú me enseñasteO com tu m’ensenyares

No he sabido nunca cómo leerte el CoránNo he sabut mai com llegir-te l’alcorà
Sin encontrar en cada palabraSense trobar a cada mot
Una imagen de tu cuerpoUna imatge del teu cos

Ni cómo eternizarteNi com eternitzar-te
O cómo creer en la bibliaO com creure en la bíblia
Si no me habla de tu verboSi no em parla del teu verb
Ni de los beats, que me envidianNi dels beats, que m’envegen
Porque puedo tocar tu cuerpoPerquè puc tocar el teu cos
O si me envidian los verdugosO si m’envegen els botxins
Pues, a pesar de todo, también puedo besarloCar, malgrat tot, puc besar-lo també
O los hombres que rezan orientados hacia tu cuerpoO els hòmens que resen orientats cap al teu cos
O los apóstoles que se ahogan clandestinamenteO els apòstols que s’ofeguen clandestinament

En tu alientoEn el teu alè