Batiste Ceba

Encara no ha eixit el sol o allà va Batiste Ceba;
Dos cassalles dins del cos l’aixada al coll camí de l’horta,
Però avui tot es diferent se’n adonava Batiste Ceba,
Les pales de l’ajuntament li estàn destrossant la terra.

Se’n recorda el ti Batiste de quant era xicotet
Que son pare li ensenyava a laurar bé
De cada dia d’estiu cremant-li el sol al llom
De com li han fet patir sempre eixos cabrons.

Volen fer una carretera i li tombaren sa casa,
L’alqueria més bonica de tota la comarca,
Ja no beurà aigua del pou ni podrà collir tomaques,
Li estàn furtant la vida els fills dels camises blaves.

Se’n recorda el ti Batiste de quant era xicotet
Que son pare li ensenyava a laurar bé
De cada dia d’estiu cremant-li el sol al llom
De com li han fet patir sempre eixos cabrons.

Encara no sòn deu, i el sol ja crema
Encara no sòn deu, i el sol ja crema

El meu xiquet es l’amo
Del corral i del carrer
De la figuera i la parra
De la flor del tarojer.