La lira (A Bigi)

La lira (A Bigi)

La lira (A Bigi)

Frente al espejo María HonestaDavant del mirall la Maria Honesta
se pone su vestido de cambioes posa el seu vestit de mudar
mientras a lo lejos suena la orquesta.mentre de lluny sona l'orquestra.
La espera su prometidoL'espera el promès
en la pista de baile donde la magnoliaa la pista de ball on la magnòlia
sentirá cómo baja y con sentimientosentirà com baixet i amb sentiment
sin el roce de un besosense el frec d'un bes
se dirán adiós para siempre.es diran adéu per sempre.
Qué pobres son y para ganar dineroQue pobres són i per fer diners
él mañana mismoell demà mateix
se va hacia las Américas.se'n va cap a les Amèriques.

Juan Trabajo arriba en el enorme barcoEn Joan Treball dalt de l'enorme paquebot
navega por el inmenso mar hacia su sueño,fa via pel mar immens cap el seu somni,
y si la nostalgia llena su corazóni si la nostàlgia li omple cor
la imagen de su amor le hace señales en el horizontela imatge del seu amor li fa senyals a l'horitzó
siempre hacia el horizonte.sempre vers l'horitzó.

Pero Juan Trabajo no hizo fortuna,Però en Joan Treball no va fer fortuna,
tal vez poco vivo, tal vez demasiado honestopotser poc viu, potser massa honrat
no se libró de la pobreza.no es va lliurar de la pobresa.
Solo, cansado y tristeSol, cansat i trist
de buscar tantos tesoros sin encontrarlosde buscar tants tresos sense trobar-los
pensó en el regreso, pero temerosova pensar en el retorn, però temorós
que su genteque la seva gent
no supiera volver a amarlo,no sabés tornar a estimar-lo,
y así fue como Juan Trabajoi així va ser com en Joan Treball
sin un centavosense cap diner
regresó de las Américas.va tornar de les Amèriques.

Pero todos lo recibieron con los brazos abiertosPerò tothom va rebre'l amb els braços ben oberts
y encontró de nuevo el amor que anhelaba,i va retrobar l'amor que delejava,
fueron ricos en aventuras y ternurasvan ser rics d'atzars i de tendreses
y los dioses añadieron años para alargar su destino.i els déus afegiren anys per fer més llarg el seu destí.

Ha pasado mucho tiempo, pero la gran magnoliaHa passat molt temps, però la gran magnòlia
sigue sombreando el lugar donde antesencara ombreja el lloc on abans
bailaban cada domingo,hi feien ball cada diumenge,
y a los enamoradosi als enamorats
que pasean abrazados al atardecerque enllaçats s'hi passegen al capvespre
les llega el eco no muy lejanoels arriba el ressò no molt llunyà
de un baile que quizásd'un ball que potser
está tocando la orquesta Lirava tocant l'orquestra Lira
y la risa clara de aquellos que en el corazóni el riure clar dels que dins el cor
supieron encontrarvan saber trobar
el tesoro de las Américas.el tresor de les Amèriques.