Tomb d'atzars

Tumba de riesgos

Tomb d'atzars

Por la vieja carreteraPer la vella carretera
entre destellos de luz y mielentre esclats de llum i mel
hay dos hombres que caminanhi ha dos homes que caminen
con la oscuridad dentro de ellos.amb la fosca dintre seu.

No se conocen ni se reconocenNo se saben ni es coneixen
cada uno con su tormento,cadascú amb el seu turment,
hacen camino el uno hacia el otrofan camí l'un cap a l'altre
desde angustias diferentes.des d'angoixes diferents.

La mañana les enciende el rostroEl matí els encén el rostre
todo surcado de soledadestot solcat de solituds
y dentro de ellos nada les ayudai dins seu res no els ajuda
para enderezar su futuro,per dreçar el seu futur,

son dos hombres que viajansón dos homes que fan via
mientras esperan que un azarmentre esperen que un atzar
convierta su silencioconverteixi el seu silenci
en un gesto de libertad,en un gest de llibertat,

ah, si aprendieran a mirarse,ah, si aprenguessin a mirar-se,
ah, si el coraje los empujara,ah, si el coratge els empenyés,

ah, si encontraran la sonrisaah, si trobessin el somriure
ah, si la desconfianza no los separara.ah, si el recel no els separés.

Y los dos hombres que caminanI els dos homes que caminen
no se verán hasta que una curvano es veuran fins que un revolt
los acerque el uno al otroels encari l'un a l'altre
y los acuse de ir solos,i els acusi d'anar sols,

y será quizás entoncesi serà potser aleshores
que aprenderán secretamenteque aprendran secretament
que una pena compartidaque una pena compartida
nunca da tanto tormento.mai no dóna tant turment.

Los cuervos del cementerioEls moixons del cementiri
han dejado de graznar,han deixat de refilar,
el río desliza entre las piedrasel riu llisca entre les pedres
y también ralentiza el paso,i també alenteix el pas,

no hay cornejas ni margaritasno hi ha còrrecs ni margeres
que no los vigilen cada instante,que no els vetllin cada instant,
todos los árboles los contemplantots els arbres els contemplen
y ni el viento mueve el follaje;i ni el vent mou el fullam;

ah, si se detuvieran y hablaran,ah, si es paressin i parlessin,
ah, si el paisaje los hiciera compañeros,ah, si el paisatge els fes companys

ah, si la luz de las miradasah, si la llum de les mirades
ah, entrelazara sus manos,ah, enllacés les seves mans,

qué maravillaquina meravella
si una sonrisa les dibujara los labiossi un somriure els dibuixés els llavis
y quizás para siemprei potser per sempre
supieran caminar juntos,sapiguessin caminar plegats,
qué maravillaquina meravella
si un latido les hiciera más tierno el ánimosi un batec els fes més tendra l'ànim
qué maravillaquina meravella
el coraje de amar.el coratge d'estimar

qué maravillaquina meravella
si el azar que los ha cruzado las vidassi l'atzar que els ha creuat les vides
fuera como la promesafos com la promesa
de un nuevo tiempo vibrante y luminoso,d'un nou temps vibrant i lluminós,
qué maravillaquina meravella
si aceptar el gran juego de descubrirsesi acceptar el gran joc de descobrir-se
qué maravillaquina meravella
conjurara desconfianzas y miedo.conjurés recels i por.

En la vieja carreteraA la vella carretera
nada termina, todo renaceres no acaba, tot reneix
y la vida enseña un ritmoi la vida ensenya un ritme
siempre igual y diferente,sempre igual i diferent,

y los dos hombres que la viveni els dos homes que la viuen
tal vez habrán aprendidotal vegada hauran après
que solo ellos tienen la fuerzaque sols ells tenen la força
de cambiarla dentro de sí,de mudar-la dintre seu

ah, qué descubrirán al verse,ah, què descobriran en veure's,
ah, con qué gesto se acogerán,ah, amb quin gest s'acolliran

ah, ojalá que la ternuraah, tant de bo que la tendresa
ah, cambiara su mirar,ah, canviés el seu mirar,

qué maravillaquina meravella
si el eco del alba en las montañassi el ressò de l'alba a les muntanyes
despertara las notasdesvetllés les notes
de alguna canción de amor quizás inesperadad'algun cant d'amor potser imprevist
qué maravillaquina meravella
si la fuerza siempre deseadasi la força sempre desitjada
qué maravillaquina meravella
dibujara sus destinosdibuixés els seus destins

qué maravillaquina meravella
si la alegría incierta de una melodíasi el goig incert d'una tonada
supiéramos sacaren sabéssim treure
la grandeza que nos puede hacer mejoresla creixença que ens pot ser més bons
qué maravillaquina meravella
si el sendero que el corazón nos señalasi el sender que el cor ens assenyala
qué maravillaquina meravella
siempre fuera vía de amor.sempre fos vial d'amor.

Qué maravillaQuina meravella
si de tanto sentirnos solidariossi de tant sentir-nos solidaris
todos juntos pensáramostots plegats penséssim
en ganar el futuro uniendo las manosa guanyar el futur unint les mans
qué maravillaquina meravella
si la paz fuera la única herramienta fácilsi la pau fos l'única eina fàcil
qué maravillaquina meravella
para aprender a caminar.per aprendre a caminar.