L'Empordà Se'ns Crema

Volen les cendres com coloms missatgers
I ens avisen d'un gran perill.
Sento els crits dels arbres lluitant contra el foc,
El fum ja eclipsa el sol.

Se'ns crema, l'empordà se'ns crema.
I quan més avança el foc més em sento d'aquest lloc
I un instint salvatge s'apodera del meu cor.
I quan més avança el foc més em sento d'aquest lloc
I un instint salvatge s'apodera del meu cor.

En un abisme queden les vides
Al perdre el seu espai irrenunciable.
Com una guerra es marquen els dies
Contra aquell, contra qui ens hem d'enfrontar.

Se'ns crema, l'empordà se'ns crema.
I quan més avança el foc més em sento d'aquest lloc
I un instint salvatge s'apodera del meu cor.
I quan més avança el foc més em sento d'aquest lloc
I un instint salvatge s'apodera del meu cor.

Potser no hi ha res més gran
Que transformar aquest sentiment de la impotència a la solidaritat.
Necessitem tantes mans
Per estendre els punys al cel de la terra cremada on brotarà un món sencer.

I quan més avança el foc més em sento d'aquest lloc
I un instint salvatge s'apodera del meu cor.
I quan més avança el foc més em sento d'aquest lloc
I un instint salvatge s'apodera del meu cor.