Els Crits

Los Gritos

Els Crits

La niña se despierta por el sonido del silencio del instante reciente pasadoLa nina es desperta pel so del silenci de l'instant recent passat
Corazón lleno, mundo vacío, firmamentos como brasas extinguiéndoseCor ple, món buit, firmaments com brases extingint-se
Y la angustia de cuando no escuchamos los gritosI l'angoixa de quan no en sentim els crits
Y la angustia de cuando no escuchamos los gritosI l'angoixa de quan no en sentim els crits

A veces, cuando lo piensas, descubre ella misma suspirando por ser el vacíoA vegades, quan hi penses, descobreix ella mateixa sospirant per ser el forat
Podría ser lo que falta, o lo que salíaPodria ser el què falta, o allò que sortia
O la ceguera de aquellos que hacen oídos sordos a los gritosO la ceguesa d'aquells que fan el sord als crits
O la ceguera de aquellos que hacen oídos sordos a los gritosO la ceguesa d'aquells que fan el sord als crits

La misma muerte inmensa de una lejana noche de veranoLa mateixa mort immensa d'una llunyana nit d'estiu
La misma muerte inmensa de un juguete en el fondo de un ríoLa mateixa mort immensa d'una joguina al fons d'un riu

A menudo sin darse cuenta bate las alas y alrededor le crecen mil millones de floresSovint sense adonar-se'n bat les ales i al voltant li creixen mil milions de flors
Frágiles y orgullosas, la eternidad está en los coloresFràgils i orgulloses, l'eternitat és als colors

Y la fuerza con aquellos que hacen canciones de los gritosI la força amb aquells que fan cançons dels crits
Y la fuerza con aquellos que de los gritos hacen cancionesI la força amb aquells que dels crits fan cançons

Y la misma luz intensa de una lejana noche de veranoI la mateixa llum intensa d'una llunyana nit d'estiu
Y la misma luz intensa de la niña cuando sonríeI la mateixa llum intensa de la nina quan somriu
La misma luz intensaLa mateixa llum intensa
De la niña cuando sonríeDe la nina quan somriu