L'última Llum D'estiu

La última luz del verano

L'última Llum D'estiu

Tamizando los más oscuros de las nubesÉs garbellant els més foscos dels núvols
que el ritmo impredecible de la lluviaque el ritme imprevisible de la pluja
se lleva calle abajo del almas'emporta carrerons avall de l'ànima
la última luz del verano que se demora.l'última llum d'estiu que tardoreja.

La última luz que nadie comenta,L'última llum que ningú no comenta,
porque se sabe que no es de ningún partido,perquè se sap que no és de cap partit,
se lleva dudando hacia los lugares del olvidos'enduu dubtant cap als indrets d'oblit
mi orgullo de antiguos y vivos deseos.el meu garbó d'antics i vius desigs.

De pie veo llover sobre el mar,De terra estant veig ploure sobre el mar,
espléndida belleza de lo inútil,esplèndida bellesa de l'inútil,
que lejos se funde con los colores del cieloque lluny es fon amb els colors del cel
ni gris, ni azul, ni verde. ¡Qué suave lomo!ni gris, ni blau, ni verd. Quin llom suau!

Una alta llama me ha mantenido despiertoUna alta flama m'ha tingut despert
a todas las preguntas de tu vivir:a totes les preguntes del teu viure:
te amo ahora más de lo que te he amado.t'estime ara més que t'he estimat.
Yo soy quien soy contigo. Lluvia que cae.Jo sóc qui sóc amb tu. Pluja que cau.