Noctàmbuls

Vaig pels carrers,
la llum desperta dolçament.
L'ombra em segueix
com si fos part de mi mateix.
El destí és el meu punyal fa tant de temps!
Ja no sé quantes vides viuré.

I aquest dolor que cada dia creix més.
Sed d'amor.
On serà el pou del plaer?

Cerco l'alè
de paraules a prop meu.
Queda poc temps.
Surt el sol i moriré,
com la nit mor cada matí, amb la llum.
Jo també seré una ombra al carrer!

I aquest dolor... etc...

L'últim carrer.
Sento veus cantant en vers
velles cançons que jo mai no cantaré.
Són cançons que parlen d'amor, d'emocions...
sensacions que per a mí no són res.

I aquest dolor que cada dia creix més.
Sed d'amor.
On serà el pou del plaer?

Un dia més baixo camí de l'infern.