No Teníem Pressa

Jo ja t'havia vist abans a l'apartament del costat
estenent la teva roba al balcó.
Quedava una setmana abans de tornar a casa
i marxar sense conèixer el teu nom.

Però no, no era fàcil parlar amb tu. No era fàcil trobar el moment.

En un concert de tarda, en una sala mig buida,
vaig trobar­te sola enmig de la foscor.
I tu vas acostar­te i jo vaig acostar­me.

Vam despistar la nit, vam despertar el sol. No teníem pressa.
Vam encendre el desig de dos viatgers que no tenien pressa.

No teníem pressa.

I cada dia un dia menys, apurant tots els moments,
enganyant les hores,
i et deia no marxis encara, recordaré per sempre que junts...

Vam despistar la nit, vam despertar el sol. No teníem pressa.
Vam encendre el desig de dos viatgers que no tenien pressa.

No teníem pressa.

Impossible imaginar la vida lluny del teu costat, no vull que arribi demà.
Impossible imaginar la vida lluny del teu costat, no vull que arribi demà.

Vam despistar la nit, vam despertar el sol. No teníem pressa.
Vam encendre el desig de dos viatgers que no tenien pressa.

No teníem pressa, no teníem pressa, no teníem pressa.