Desembre

Era un fred dia de desembre quan ens vam creuar
Tu anaves acompanyada i jo amb la mama a comprar
Uns ulls de color marró i un cabell mig ondulat
Amb pigues al nas

Parlàvem fins les tantes
Inventavem el relat
Però només era vergonya
No sabíem avançar

I jo et buscava a qualsevol racó
I tu et quedaves esperant

Un petó amagat
El segon no va arribar fins l’any vinent
I era com si res hagués passat
Perquè la nostra connexió va ser imminent
I vaig saber que eres tu qui hi seria eternament

Mica en mica va volar el record fent pampallugues
Marxes fora més d’un any i la història no perdura
M’hi capfico per un temps, però res sàcia l’amargura, oh no

I ara és 12 de desembre i l’anhel ha vist la llum
He escrit un milió de lletres que només parlen de tu
I han anat passant els anys, tants anys i ara et miro concentrat

Com dorms al meu costat
I sé que hi dormiràs la nit següent
I és tal com m’ho havia imaginat
Perquè la nostra connexió va ser imminent
I vaig saber que eres tu qui hi seria eternament