Júlia

Ja sé que de moment no he sentit cap desig
Però es que els teus ulls blaus i dolços m'han deixat ben embogit
No soc un tal Romeu per anar a un balcó i besar-te allí
Millor baixa tu, Julieta; i encenem la negra nit

Si em dius que soc beneït, que pensi més què faig i dic
Sols perdona'm, què hi faré si sempre soc tan atrevit
I es que penso el que no importa i lo que importa jo no ho penso
Repeteixo altre cop, creu-me; però es que és ara o ja no em llenço

I es que ho he sentit de sobte
Mai havia sentit res
Dos amics que s'enamoren

I sents les mil meravelles; les sents abans de dormir
Que aquelles nits tan belles, malgrat no són aquí
Tu sempre me les recordes, que si ara ho vols repetir
M'invento més històries per a poder-te descobrir

Oh, oh
Júlia

No sé si et dius així; pot ser que no, pot ser que sí
Però tu, Júlia, m'has de creure que ara m'has fet embogir
I et coneixo de petita; tot plegat, sols fa pocs anys
Just t'he vist a simple vista i dic; l'amor és molt estrany

I es que ho he sentit de sobte
Mai havia sentit res
Dos amics que s'enamoren

I sents les mil meravelles; les sents abans de dormir
Que aquelles nits tan belles, malgrat no són aquí
Tu sempre me les recordes, que si ara ho vols repetir
M'invento més històries per a poder-te descobrir

I sents les mil meravelles; les sents abans de dormir
Que aquelles nits tan belles, malgrat no són aquí
Tu sempre me les recordes, que si ara ho vols repetir
M'invento més històries per a poder-te descobrir

Oh, oh
Júlia