Estudi de La Quotidianitat

Estudio de la Cotidianidad

Estudi de La Quotidianitat

En la Plaza del Diamante una mujer misteriosaA la Plaça del Diamant una dona misteriosa
Me ha regalado una flor, cierro los ojos y abro las manosM'ha regalat una flor, tanco els ulls i obro les mans
Para sentir su olor que casi se ha desvanecidoPer notar la seva olor que gairebé ja s'ha esvaït

Busco sus raíces en las palabras que no he dichoBusco les seves arrels en les paraules que no he dit
Y no sé cómo retenerlas, le digo a un Dios inexistenteI no sé com retenir-les, li dic a un Déu inexistent
Si solo hoy puede existir para ahorrarme la memoriaSi només avui pot existir per estalviar-me la memòria

De esas cenas mezcla de sobrasD'aquells dinars barreja de sobres
De tus cafés con leche de sojaDels teus cafès amb la llet de soja
De esas sábanas con olor a pajaD'aquells llençols amb olor de palla
De reciclar hasta una risaDe reciclar fins a una rialla
De conducir con la espalda tensaDe conduir amb l'esquena tensa
De ir a dormir con la panza llenaD'anar a dormir amb la panxa plena
De ser exigentes con el tema duchaDe ser exigents amb el tema dutxa
De hacer deslizar al perro bajo la lluviaDe fer lliscar el gos amb la pluja

Y doy gracias porque lo tengo todo cuando abro las ventanasI dono gràcies perquè ho tinc tot si quan obro les finestres
Con las manos te hago volar y me doy cuenta de que soy felizAmb les mans et faig volar i me n'adono que sóc feliç
Si mis amigos me sirven de baranda y puedo apoyarme en ellosSi els meus amics em fan de barana i m'hi puc arrepenjar

Si puedo correr hasta ahogarme, si me duermo en los andenesSi puc córrer fins l'ofec, si m'adormo a les andanes
Si una voz me hace llorar, si puedo reír sin tapujosSi una veu em fa plorar, si puc riure sense embuts
Y compartir con alguien miradas que me acercan más a tiI compartir amb algú mirades que m'apropen més a tu

Y al mal humor cuando tenías hambreI al mal humor quan tenies gana
Aquellas noches en la caravanaAquelles nits a la caravana
En las conversaciones de madrugadaA les converses de matinada
Al 'no puedo más' porque estoy agotadaAl "no puc més" perquè estic baldada
A esos momentos que con una miradaA aquells moments que amb una mirada
Sabíamos más que con cien mil palabrasSabíem més que amb cent mil paraules
De haber dado más de lo que podíamosD'haver donat més del que podíem
Y de amarnos hasta el último día de nuestra vidaI d'estimar-nos fins l'últim dia dia de la nostra vida