Sebastia

Tot és tan fosc aquesta nit
qui ha marxat no tornarà
i la buidor que tens al pit
potser el temps te l'omplirà.

Tot és tan gris aquest mati
que ni els ocells volen volar
vull para el temps ara i aqui
i tornar a comencar!

La tarda avanca cap al vespre
i ara és tan tard com ahir,
ningu no obre cap finestra
cruel ha vencut el desti.

Ara fa vent, bufa de ponent,
les fulles seques ballen un trist compàs.
Volen al vent... i s'alcen,
volen al vent... i cauen.

Un fred estrany aquesta nit
la pluja dibuixa un vel,
el forn de pa s'ha fet petit
cauen llàgrimes de gel.

Aspre veri d'aquest mati
m'ha despertat la veritat,
el malson és d'ara i aqui
i ningu no ha somiat!

La tarda és més orfe que mai
el vespre es banya de dol,
la solitud omple l'espai,
com trigarà a sortir el sol.

Ara fa vent, bufa de ponent,
les fulles seques ballen un trist compàs.
Volen al vent... i s'alcen,
volen al vent... i cauen.