El Calavera

Passà la frontera al maleter
D'un mercedes verd I atrotinat,
La primera nit en un caixer,
La següent sota el pont de la ciutat.

La tercera pensà amb el camí fet,
I la quarta somià en com desfe'l;
Mentre remugaven els budells
Llamps I trons feien baixar el cel.

La nit empara els cecs
I les tempestes els lladres,
No hi ha pany si és prou l'afany.
I d'aquesta manera
Aprengué, el calavera,
A saltar parets I a obrir candaus.

La cinquena nit també plogué,
L'adrenalina prou té el seu encant.
El seu sisè camí no se n'estigué
I perdé la por del debutant.

La setena nit es va confiar
I en sortir, arraulit I panteixant,
Davant la reixa humida d'aquell forn de pa,
Dos gendarmes I el blau llampegant.

La nit empara els cecs
I les tempestes els lladres,
No hi ha pany si és prou l'afany.
I d'aquesta manera
Aprengué, el calavera,
A saltar parets I a obrir candaus.

Entrà a comissaria emmanillat,
Remugant dins un cotxe cel·lular.
La primera nit no va dormir re,
I el vespre següent ja era al carrer.

La nit empara els cecs
I les tempestes els lladres,
No hi ha pany si és prou l'afany.
I d'aquesta manera
Va fent el calavera,
Saltant parets I obrint candaus.