La Memòria de Les Mans

Deixo anar aquesta cançó
Perquè el vent la porti lluny
Perquè apropi un tros de món
A la cala dels teus ulls

És plena de pobles vells
D’enyorances I records
Perquè t’inundi el cor, com un estol d’ocells
Si un dia sents cantar-la a prop

Vam sortir una nit per navegar
Vam deixar les pors en una platja
Presos del desig: Els cossos enllunats
Amb el vaivé de les onades

Resseguint la teva pell de sal
Vius com un estiu salvatge
Presos del verí: Els cossos enyorats
A la memòria de les mans

Ja fa molt d’aquell estiu
Qui sap on t’ha dut el món
Si també somrius per dins
Quan fondeges els records

Si a les nits que cantes trist
El teu llit es un vaixell
Resseguint els mars de la meva pell
Aixoplugant-nos de l’oblit

Vam sortir una nit per navegar
Vam deixar les pors en una platja
Presos del desig: Els cossos enllunats
Amb el vaivé de les onades

Resseguint la teva pell de sal
Vius com un estiu salvatge
Presos del verí: Els cossos enyorats
A la memòria de les mans

I alguna nit el meu amor sapastre
Clava una daga al pit
D’aquest cor malferit que mai t’aparta
Una cançó guarda la nostra història
I quan el present dorm
Sortim a navegar per la memòria

Vam deixar les pors a prop del mar
Vam desfer la nit en una platja
Presos del desig: Els cossos enllunats
Amb el vaivé de les onades

Resseguint la teva pell de sal
Vius com un estiu salvatge
Presos del verí: Els cossos enyorats
A la memòria de les mans