El Més Dur Sempre Guanya

Vidres a La Sang


Aquest malson de créixer esgotadorament
dins d'un cos endurit
ple de bonys i d'arrugues, que cap pluja no estova.
Tants inútils records, el vent, les coses tendres,
afeixuguen la sang.
I cruix a cada pas tota la baluerna,
al capdavall, el cos s'adaptarà
al rectangle de fusta del taüt.
Res no deforma tant com la vida mateixa

Send Translation Add to playlist Size Tab Print Correct