Ara saps que la mort no és morir-te
sinó que mori algú estimat.
La teva mort no et convida
al tètric espectacle.

T'en fa protagonista, i deu ser trist.
Però més trist és veure l'agonia lenta
d'algú que estimes,
com el cos tan conegut
es degrada i malmet dins a tornar-se
un feix d'òssos i pell que ni se serva,
però encara estima,
i parla de guarir.se amb l'esperança
de qui mai no ha perdut la fe en els altres.

Clames llavors als déus i contra els déus
inútilment, que els déus mai no responen
i el seu callar és un mirall opac.

Torna, doncs, al teu clos
i fes-t'hi fort amb una opció de vida,
ara que saps que morir-te no és la mort,
i emplena d'amor el buit de l'estimada morta.

Send Translation Add to playlist Size Tab Print Correct