Tots Els Paisatges Són Iguals

Todos los paisajes son iguales

Tots Els Paisatges Són Iguals

Es desde la oscuridad y la desesperanza de estos díasEs des de la foscor i la deseperança d'aquests dies
que anhelo y sueño las fuerzas que ahora me faltan.que anhelo i somio les forces que ara em manquen.

Para verme en el espejo de aquellos que parecemos poseedoresPer veure'm en el mirall d'aquells que semblem posseidors
de todo lo que conduce a la tierra de caminos dócilesde tot allò que condueix a la terra de camins dòcils
y llanos por donde pasean los autocomplacientes.i planers per on s'hi passegen els autocomplaguts.

Pero yo es en la oscuridad donde veo claro,Però jo és a la foscor on hi veig clar,
más vale no buscar reflejos imposibles.més val no buscar reflexes impossibles.

Por allá donde los espíritus rectos solo ven principios y abismos,Per allà on els esperits rectes només hi veuen principis i abismes,
me hago fuerte en cada paso y construyo mi destino,ho m'hi faig fort a cada pas i construeixo mon destí,
como si ningún otro escenario fuera posible.com si cap altre escenari fós possible.

Hacer y deshacer entonces, son mi patriaFer i desfer doncs, són la meva pàtria
donde lo oscuro brilla como lo más claro de los días,on el que és fosc brilla com el més clar dels dies,
y mi mirada encuentra lo que busca en la oscuridad.i el meu esguard troba allò que cerca en la tenebra.

Oscuro o claro, llano o abrupto, da igualFos o clar, planer o abrupte, tant se val
bien mirado todos los paisajes son iguales.ben mirat tots els paisatges són iguals.